La cinta és va escapant entre els meus dits,
espera't! no te'n vagis! no et puc perdre!
que serà de mi, que serà del meu cor
que no podrà resistir aquest desig de tenyir-te amb ella.
Sempre he pensat que no t'en aniries,
que no em deixaries abandonada com una flor creixent en un mar d'espines.
Vull seguir-te però corres massa,
et deixes portar pel suau vent
que amb carícies et va portant cada cop mes lluny de mi.

                                                       natia